Plataforma occitana de Narbona

Per la Primièra Republic Federala e Democratica dels Païses d’Òc

 

Aquel jorn lo 27 de genièr del 2007 a Narbona, al nom del principe de la liura associacion, nosautres ciutadins occitans decidèm la constitucion d’un Govèrn Provisòri de la Republica Federala e Democratica d’Occitània. Aquel Govèrn Provisòri a per objectiu de metre en plaça un processùs democratic en vista de crear la Primièra Republica Federala e Democratica d’Occitània.

 

Considerant la Declaracion Universala dels Dreches de la Persona Umana de 1948, qu'establís dins l'article de son preambul que : « cadun pòt se prevàler de totes los dreches e de totas las libertats, sens distincion de raça, de color, de sèxe , de lenga , de religion, d'opinion politica o de tota autra opinion, d'origina nacionala o sociala, de fortuna, de naissença o de tota autra situacion » ;

 

Considerant lo Pacte Internacional dels Dreches Civics e Politics del 16.12.1966, e aquel de la meteissa annada relatiu als dreches economics socials e culturals, que declaran en preambul, que l'èsser uman pòt pas èsser liure se se crean pas las condicions que li permeten de profichar tant de sos dreches civils e politics que de sos dreches economics, socials e culturals » ;

 

Considerant la declaracion de la Comission Interamericana dels Dreches Umans sus los dreches dels pòples indigènas adoptada lo 18.09.1995 ;

 

Atendut que la majoritat de las lengas amenaçadas dins lo mond apertenon a de pòples non sobeirans e que dos dels principals factors qu'empachan lo desvelopament d'aquelas lengas e acelèran lo processùs de substitucion lingüistica son l'abséncia d'autonomia politica e la practica dels estats que impausan lor estructura politica, administrativa e lor lenga ;

 

Atendut que la Declaracion Universala dels Dreches Collectius dels Pòples, adoptada en mai de 1990 a Barcelona, declara que tot pòble a lo drech d'exprimir e de desvolopar sa cultura, sa lenga e sas règlas d'organizacion, a per aiçò, de se donar d'estructuras politicas, d'educacion, de comunicacion e d'administracion publica pròpras dins un quadre politic distint ;

 

Article 1) : L’objectiu es d’entretenir de relacions de solidaritat, de tolerància e de patz dins lo mond, ansin qu'amb totes los membres de la comunautat interterritoriala dels Païses d'Òc. L’objectiu es de desvelopar de ligams privilegits amb los organismes e las formacions politicas, qu'òbran democraticament per l'emancipacion e l'autonomia de las Regions e dels Pòbles en Euròpa e dins lo Mond. Particularament al nivèl del seguit de las relacions transfrontalièras francesas, cordialas e frairalas amb lo País Basc Nòrd, Catalonha del Nòrd, Còrsega, Savòia, Andòrra e Mónegue. Aquela politica serà egalament desplegada al nivèl exagonal, amb la Bretanha, lo País Flamand, e los Païses d'Oltra-Mar.

 

Article 2) : dins lo respècte del drech internacional, notadament europèu, obrarem per una autonomia sempre grandissenta per devolucion de poder dels Estats francés, italian e espanhòl al profiech dels Païses d’Òc.

 

Aquela Republica obrarà al desvelopament economic, al progrès social d'Occitània tota.

 

Desveloparà lo plurilinguisme. La lenga d’Òc dins lo respècte de sos dialèctes existents serà ensenhada dins totes los establiments educatius publics e privats.

 

Article 3) : Los ciutadans de la Republica dels Païses d'Òc, poiràn causir, per la dobla nacionalitat, segon lo sector transfrontalier ont son situats. Un estatut particular serà egalament acordat als transfrontaliers occitans de Catalonha e del País Basc.

 

Article 4) : La plataforma de Narbona a per òbra d'elaborar la primièra Constitucion qui fixarà las modalitats juridicas e administrativas d'aplicacion, relativas al bon desrotlament de las instàncias de decisions auprès de las ciutadanas e dels ciutadans, e de designar un executiu de transicion (o Govèrn Provisòri), cargat de metre en plaça progressivament, dins lo respècte de la convencion republicana dels dreches de la persona umana, e per de vias democraticas, auprès de las instàncias europèas e internacionalas, la 1èra Republica Federala e Democratica dels Païses d'Òc.

 

Article 5) : L'executiu de transicion, dins sas primièras instàncias designarà lo Govèrn Provisòri, constituit d'un President, d’un Primièr ministre, de 7 ministres e d'un cèrt nombre de secretaris ministerials. Las atribucions d'aicestes dos darrièrs seràn plaçadas jos la responsabilitat d'un Primièr ministre designat per lo President. Los membres d'aquel Primièr govèrn seràn pas retribuats, mas totes los mejans possibles e necessaris per menar a ben lor mission deuràn èsser meses a lor disposicion. Los resultats d'aquelas nominacions seràn anonciadas per l'executiu de la Plataforma de Narbona.

 

Article 6) : lo Govèrn serà constituit del President, del Primièr ministre, Ministèri de l’Economia - Finanças, del Comerci, de l’Industria, de l’Artisanat a de l’Agricultura ; del Ministèri de la Santat e de l’Environament ; del Ministèri de la Joventut, dels Espòrts e dels Afaires Socials ; del Ministèri de la Cultura , de l’Educacion e de las Arts ; del Ministèri de la Comunicacion, Informacion e dels Transpòrts ; del Ministèri de la Justìcia e del Ministèri dels Afaires etrangièrs, de la Defensa e de l’Interior. Seràn segondats per de secretaris ministerials de regions sus de sectors relatius a la coordinacion administrativa generala, e en estrecha relacion amb lo cabinet del Primièr ministre.

 

Article 7) : lo Govèrn Provisòri aurà per òbra d'installar un processús democratic, per lo qual los Ciutadans dels Païses d'Òc poiràn liurament causir per referendum de devenir ciutadans d'aquela Primièra Republica, los resultats obtenguts determineràn la basa de l'impòst que serà collectat per las regions, a partir d'un coeficient de reparticion per ajudar a las collectivitats territorialas en dificultat.

 

Article 8) : al cas que lo "òc" a la constitucion d'una republica autonoma, siá majoritari, un escrutin decentralizat serà installat en vista d'elegir lo President de la Republica, e los conselhièrs regionals per regions, per una durada de cinc ans, aicestes auràn per mission de se constituir en Parlament legislatiu dels Païses d'Òc, en reünions plenàrias. Lo nombre de voses obtengudas sus l'ensemble dels Païses d'Òc, determinarà lo prètz de l'impòst global mes a la disposicion del foncionament de la Republica, que dins un primièr temps poirà empruntar auprès d'organismes financiaris de la Comunautat Europèa e Internacionala a de tausses fixes e revisablas a la baissa, totes los dos o tres ans, segon la conjonctura economica. Al cas que lo "non" siá majoritari, una analisi de la situacion s’impausarà tot en preservar los aquistes favorables al pòble occitan.

 

Article 9) : lo President de la Republica causirà, segon las disposicions de l'article 7, entre los membres del Parlament una Primièra Ministra o un Primièr ministre, cargat de constituir un govèrn compausat de personalitats de la vida civila o d'elegits del Pòble representatius de las regions dels Païses d'Òc. Aquel primièr govèrn poirà èsser remunerat parcialament, segon de modalitats que seràn determinadas per lo Parlament de las Regions, que legiferarà sus l'estatut dels elegits.

 

Article 10) : cada assemblada departamentala elegida, jos l'autoritat dels Cònsuls de Regions, nomenats per lo Govèrn, deurà installar d'eleccions comunalas, en vista d'elegir los cònsols e conselhièrs de comunas e aglomeracions dels Païses d'Òc. Cada cònsol poirà assumar un mandat auprès de las instàncias de son departament, al prorata del nombre d'electors de sa comuna. Cada comuna poirà prelevar una taxa adaptada als revenguts dels contribuables per fin d'organizar de projèctes d'interès general.