Comunicat oficial dau Govèrn Provisòri de la Republica Federala Occitana

31.03.2012

 

 Lo Govèrn Provisòri de la Republica Federala Occitana apèla a participar a la manifestacion de Tolosa "Anem Òc Per la Lenga Occitana" lo 31 de març.

 

 

Demandam en toi lu ciutadans d'Occitània (mai de 16 milions d'estatjants), que sigon d'Auvernhe, Lemosin, Dalfinat, Provença, Lengadòc, Guiana, Gasconha, Velai, Biarn, Aran, La Gàrdia, Piemont, Mónegue e Nissa, de s'acampar a Tolosa, sus la plaça d'Euròpadissabta lo 31 de març dau 2012 a 14 oras, per demandar l'egalitat de tractament de la lenga occitana a respect de la lenga francesa !

 

Seria una reparacion de la repression lingüistica qu'avèm patit !

 

Enfin per mostrar que volèm viure dau noastre biais emé la noastra lenga, la noastra cultura, volèm si pilhar en man, basta la vergonha e basta lu faussons ! 

 

Volèm mai de poder per li regions, que sigon mai autonòmi, emé la gestion de l'ensenhament, de l'economia ...

 

Devèm mostrar que siam foarts e que volèm viure drech !

 

De coar e d'òc.

  

***

  

Prètz, Larguesa e Paratge

 

 ***

 

REPUBLICA FEDERALA OCCITANA

6 Avenguda Gautier-Roux

OC – 06000 NISSA

Tel.: +33 (0)6 71 18 61 21

Corriel : occitania@nissa.org

Site : www.occitania-oc.com


Comunicat oficial dau Govèrn Provisòri de la Republica Federala Occitana

10.07.2010

 

Adreiça al Parlament de Catalonha

 

 Lo Govèrn Provisòri Occitan demanda solemnament que la Val d'Aran sigue organisaa dins una circonscripcion específica única denomenaa "Govern occitan de Val d'Aran" e que sigue non comarcala nimai vigariala.

 

Demandam ansin la reconoissença política e institucionala enfin asperaa d'al mens aquest tròç d'Occitània sus tèrra.

 

***

  

Prètz, Larguesa e Paratge

 

 ***

 

REPUBLICA FEDERALA OCCITANA

6 Avenguda Gautier-Roux

OC – 06000 NISSA

Tel.: +33 (0)6 71 18 61 21

Corriel : occitania@nissa.org

Site : www.occitania-oc.com



Comunicat oficial dau Govèrn Provisòri de la Republica Federala Occitana

08.06.2010

 

 

Mòrt de nòstre ancian Ministre e Fondator Jaume RESSAIRE

 

 

 

Nòstre ancian Ministre dals Afars estrangiers, de la Defensa e dal Dintre dal Primier Govern Provisòri Occitan, En Jaume RESSAIRE de Provença, ven de defuntar. Es un malastre grand per lo GPO, per Provença e per los Païses d’Òc. Avem un pensier devers la siu frema, Eva, devers las sius filhas, e la siu familha tota.

 

Lo sepeliment civil se farà dijòus que ven 10 de junh a 3 oras dal pres-disnar al cementèri de Banhòus de Cese (Gardon, Provença/Prouvenço). Segond la volentat dal defunt, ni flors, ni coronas.

 

Lo GPO mandarà un representant per onorar la memòria d’En Jaume Ressaire. Una minuta de silenci li serà consacraa per la festa nacionala dals Païses d'Òc lo 17 de junh que ven a miegjorn.

  

***

  

Prètz, Larguesa e Paratge

 

 ***

  

REPUBLICA FEDERALA OCCITANA

6 Avenguda Gautier-Roux

OC – 06000 NISSA

Tel.: +33 (0)6 71 18 61 21

Corriel : occitania@nissa.org

Site : www.occitania-oc.com


Comunicat oficial dau Govèrn Provisòri de la Republica Federala Occitana

31.05.2010

 

 

 

 

 

Respoasta dau Govèrn Provisòri Occitan a David Pavot a prepau de l'anexion de Nissa a França

 

 

 

 

 

Lo 31 de mai dau 2010, lo jornal Nice Matin publica un article a prepau de David Pavot, « cercaire a l'Institut dau Drech de la Patz e dau Desvolopament » que « demonta la tèsi dei "independantistas" nissarts », e que finisse per conclurre que « Nissa es ben francesa ».

 

Dins l'article, David Pavot afirma clarament : « Lo drech internacional supera totjorn lo drech nacional. Nissa aparten doncas ben a França ».

 

En aquesta afirmacion lo Govèrn Provisòri Occitan respoande que lo drech internacional supera en efècte lo drech nacional ; Nissa aparten doncas PAS a França. En aqueu sens, l'avís de la Cort Internacionala de Justícia a reconoissut la legalitat de l'independença de Còsovo en seguida de la sieu declaracion d'independença unilaterala.

 

E lo govèrn de Val d'Aran a tamben drech a la sieu independença d'Espanha !

 

***

  

Prètz, Larguesa e Paratge

 

 ***

  

REPUBLICA FEDERALA OCCITANA

6 Avenguda Gautier-Roux

OC – 06000 NISSA

Tel.: +33 (0)6 71 18 61 21

Corriel : occitania@nissa.org

Site : www.occitania-oc.com



Comunicat oficial dau Govèrn Provisòri de la Republica Federala Occitana

15.04.2010

150 ans dal plebiscite trucat

Tractat de Turin dal 1860 vs. Tractat de Patz dal 1947 ?

Contea de Nissa independenta !

 

Aquela annaa son festejats los 150 ans de las votacions dal 1860 en Contea de Nissa, eleccions amb’un manca de clartat inacceptabla per "una granda nacion" coma França e per un personatge "fondamental per la construccion francesa" coma Napoleon III : intimidacions, votacions encadraas per l'armaa francesa, absença de buletins "non" (que des buletins "oui"), corrupcion dals elects polítics e religioses... Donèt l'anexion de Nissa a França en lo 1860.

 

87 ans après, lo tractat de patz amb’ Itàlia dal 1947, signat per las potenças aligaas annula lo tractat d'anexion de Turin, tot en citar qualquas cimas frontièras entra França e Itàlia.

 

N’avem pron d’aquelas contradiccions. Pron que lo pòble d’en Contea de Nissa non sigue respectat e pron de vèire que l'estat de drech es manco respectat aicí. L'estat "de las Luses" deuria aver mai de consideracion e de seriós per nosautres. Per sortir d’aquel desòrdre jurídic, demandam a la Comunitat Internacionala la reconoishença dals noastres dreches e dal noastre país. Parier, avem deguna obligacion ni devèrs Savòia, ni devèrs Itàlia.

 

Lo Govern Provisòri Occitan (GPOc) demanda a l'ONU d’ajuar a l’instauracion d’un govèrn provisòri de l’arrondiment de Nissa en vista d’adobar a l'independença progressiva dal noastre Estat democràtic.

 

França, país dals Dreches de l’Òme, deu respectar lo drech internacional, lo drech dals pòbles a si governar de per elos. Volem plus de manipulacion de la populacion per de plebiscites.

 

Lo GPOc lança un apèl a tota la populacion a sostenir la creacion d'un Estat per l’anciana Contea de Nissa.

 

***

  

Prètz, Larguesa e Paratge

 

 ***

 

REPUBLICA FEDERALA OCCITANA

6 Avenguda Gautier-Roux

OC – 06000 NISSA

Tel.: +33 (0)6 71 18 61 21

Corriel : occitania@nissa.org

Site : www.occitania-oc.com



Comunicat oficial dau Govèrn Provisòri de la Republica Federala e Democratica dei País d'Òc

07/18.12.2009

 

 

 

 

Copenhag o l'apontament a tres dimensions

 

A l'estadi factual de l'enonciat dau problema

 

 

 

 

Dimension 1 : nòstre "supòrt planetari"

 

Lo constat es factual e incontestable maugrat quauqui votz pipolisantas : lo climat cambia. Aqueste cambiament provat e establit per li responsables scientifics a l'escala planetària es indiscutiblament verificat per cada ciutadan davant sa pòrta. Entraïna per eu e lis autres de repercussions a l'escala locala e globala  sus lis equilibres naturals e economics e li mòdes de vida; de l'Aubrac a Bamacò, exigís l'urgéncia de mesuras de prendre. 

 

Dimension 2 : responsabilitat estatala

 

Lo rapòrt dei societats  au temps, au viu, ai ressorças e  ai systemas de produccion es a mudar; una fasa de l'umanitat es en gestacion accelerada. 

 

Nòstres dirigents confrontats violentament ai atemptats de totis òrdres au sistema en cors son au pè de la paret e forçats de reagir.

 

Arriba alòr la fasa di "conciliabules" politicians e li batalhas de chifras : juòcs de ròtles, mesas en scena e cartas botadas dins la batalha, 20%, 30%, 40%,

 

Quin sarà, de l'individú ai miliards que siam, lo ratio de CO2 remandat dins l'ària e nòstri parmons?

 

Copenhag dèu acochar d'un acòrd acceptable e reconegut per li populacions tocadas per lo dereglament climatic.

 

Dimension 3 : proximitat - solidaritat

 

Dau Nòrd au Sud, la pauretat galaupa vèrs li pòrtas de l'ajuda alimentària, l'aiga se fa mai quista, li flux migratòris crèisson.

 

Li pòbles sofrisson ; son mòde de vida subís en temps real lo cumul di grandi dificultats economicas, la destruccion de son mòde de vida antenat, de la diversitat e di sabers.

 

D'enfants morisson de malautiá per mancança de suènhs, de populacions son la preda di guerilhas orquestradas per de caps de guèrra sens fet ni lèi e lis interés personaus entretenguts.

 

Au contrari de certani posturas perversas de replec identitari comunautarista organizant la diversion en pensant s'escondre darrier d'escuts subterfuges : minaret, identitat nacionala, imigracion eca.

 

Lo Rescòntre de Copenhag dèu  significativament e efèctivament, dins aquesti resolucions :

 

1- prendre en responsabilitat solidària e equitabla la seguretat alimentària traçada dins si grandis axes per la F.A.O.

 

2 -acceptar et reconéisser lo processús d'avançada di governanças autonòmas di pòbles

 

3 - accelerar la mesa en plaça de sistemas e d'autís de gestion autonòma di ressorças di populacions.

 

Martina GROS-AGUILERA

Ministre de la Sanitat, de l'Enfança e de l’Environament dau Govèrn Provisòri

 

 REPUBLICA FEDERALA E DEMOCRATICA DEI PAÍS D'ÒC

6 Avenguda Gautier-Roux 06000 Nissa

Tél. : +33 (0)6 71 18 61 21 

Site oèb : http://gpo.identitat-d-oc.net


Comunicat oficial dau Govèrn Provisòri de la Republica Federala e Democratica dei País d'Òc

07.11.2008

 

 Èstre çò que siam : tot un programa, un sacerdòci...

 

 

"Siam nosautri, siam lo pòble"... formula lapidària un pauc disgaubiosa... L'ai entenduda dire, quauqui jorns fa pendent la campanha electorala di candidats a la votacion presidenciala, per un negre american a la television.

 

Puèi a ajonch, li lagrimas ais uèlhs : "E siam nosautri lo pòble, anèm ganhar. Avèm ganhat".

 

Lo pòble unit, jamai es vençut. Aviá comprés, coma la màger part d'entre eli, que la victòria èra assegurada.

 

Un jorn, un gascon a escrich : « Sariá mentir que de dire que pense pas èstre geniau. Au mens, dins la mediocritat regionalista, siáu un fare d'espèr. »

 

Esberluganta demostracion de modestia de la part d'aqueste gascon. E, comprene sa ràbia. N'aviá un confle... Mai, se me pòde permetre, es pas de fare, ni encara mens d'engèni, de que a besonh Occitània, mai simplament de vèire se levar lo jorn sus dis espacis de libertat. Per aquò ié pervendrèm pas qu'en restant units sus li fondamentaus, coma l'an sabut faire toti li minoritats ai Estats-Units amb la victòria de Barack Obama... 

 

Notantament, aqueli de la cultura de Bearn, di particularismes di país d'Auvèrnha, de Lengadòc, de Provença, de Nissa la bèla, de Monte Carlo, de toti li valadas d'Òc, d'èst en oèst, eca. e, sus lis observacions, di leiçons de l'istòria marcadas sus li mapas jaunidas, e dins lis actes oficiaus de la vida publica e privada de cada jorn.

 

Car, es un futur pròche, que nos rèsta de tornar inventar per la joinessa, fòra de tot aqueste futur anterior de que siam estats abreurats, fòra de tot aqueste passat qu'es pas tant simple qu'aquò, e que ne'n finís pas de trespassar.

 

Occitània nos aparten pas pus, lo colonialisme l'a emprentat a nòstris enfants e a nòstri rèire-felens. Aqueste país es lo sieu, ié aparten... Car, faudrà ben, un jorn, n'acabar amb aquesta Occitània gemissenta pès e ponhs ligada au remouc dau poder centralista, retrograda e jacobin de l'Estat francés. Occitània es pas lo patrimòni exclusiu de l'Estat francés, sariá puslèu lo contrari.

 

Occitània es pas un musèu, e es pas de maridar nimai, per una ponhada de granas que mandariam a de moninas afamadas.

 

Pas de maridar, ni amb França, ni amb Itàlia o Espanha. Es, e demòra, bèla e sauvatja, dins lo brèç d'una Euròpa que se cerca, e ont pesarà de tot son pes amb Euskadi, Catalunya e la region Piemont. Avèm a de grads divèrs la meteissa comunautat de destin amb li bascs e li catalans. Notantament quand s'es agit de combatre contra lo faissisme, d'ont que vengue, d'Itàlia, de Prússia o d'Espanha. Units siam mai fòrts.

 

Per pas plus èstre çò que fogueriam, es-a-dire, colonisats e assiervits.

 

Per pas plus jamai èstre çò que siam estats, es-a-dire, sotmés e resignats.

 

Per pas plus jamai èstre çò qu'avèm mancat de devenir, es-a-dire, vergonhós e serviles.

 

Siguèm çò qu'auriam jamai degut arrestat d'èstre. Aguèm enfin l'audàcia d'èstre çò que siam totjorn estats, au mai profond de nòstre èstre lo mai intime, au còr lo mai secret dis Atlantidas e di catedralas englotidas de nòstre imaginari collectiu. Siguèm çò que siam vertadierament...

 

Perqu'un jorn, après una lònga nuèch d'obscurantisme, lo jorn finissarà ben per se levar. Perqué nòstri nuèchs an fargat tant de solèu pendent mai de sèt sègles per avançar sus lo bòn camin... Nòstra cultura es coma una vela ont subla lo vent de l'istòria. Nos propulsa endavant, nos glorifica. Coma l'aiganha exponenciala de l'auba sus lo naut grand bòsc d'ieuses.

 

Aqueste jorn de gardabèlas e de rosèlas, aquest jorn arribarà. Aqueste jorn, coma una escadrilha de colombs vèrs l'estèla a sèt brancas. Un jorn, roge e aur, ric amb de ceu blau plen li bornieras, ont podrèm enfin èstre çò que siam.

 

Es-a-dire un pòble liure e fièr d'o èstre. Viva Occitània !!!

 

Miqueu AGUILERA

President dau Govèrn Provisòri

 

REPUBLICA FEDERALA E DEMOCRATICA DEI PAÍS D'ÒC

Site oèb : http://gpo.identitat-d-oc.net


Comunicat oficial dau Govèrn Provisòri de la Republica Federala e Democratica dei País d'Òc

07.09.2007

L'Occitan e son ensenhament

 

46 Escòlas Calandretas (escòlas associativas occitanas) vènon de dobrir si pòrtas per aquest annada 2007-2008, es a dire a pauc près 2.400 escolans. Èron pas que 27 per 1400 escolans en lo 1997. De chifras qu'an esquasi doblat en 10 ans. Segur qu'es un chícol per rapòrt ai milions de joves occitans qu'an pas la fortuna d'èstre « Calandrons » e que seguisson l'ensenhament public tradicional. Se li Calandretas son una capitada, es per de que respòndon a un besonh e doncas a una mancança de l'ensenhament francés.

 

Lo sòrt qu'es fach ai lengas regionalas en França relèva dau genocidi cultural. Son oblidadas au profiech dau solet aprendissatge de l'englés. Aprène que dins lo despartement dau Gard l'englés a fach son instrada a partir dau CE2 e de còp que i a dau CE1. Es causit per 95 % dis escolans (Midi Libre dau 4 de setembre dau 2007). Avèm ren contra l''aprendissatge de la lenga de Shakespeare, mas que nos alestís aqueste monopòli de l'englés ? Se deuriam pas orientar au contrari vèrs un vertadier multilingüisme ont d'autri lengas coma l'italian o l'espanhòu per exemple aurián sa plaça a costat de l'englés ?

 

L'aprendissatge d'una lenga estrangiera sariá incompatible amb l'iniciacion a la lenga occitana supòrt d'una cultura de proximitat ? Nòstris enfants ié troberián racina, dignetat e fiertat de se. Sabèm qu'un aubre dona pas de bèli fruchas que se i a de bònas racinas. Sens aquò avèm pas que de cultura fòra sòl e de fruchas ben fadas.

 

Perdequé perpetuar indefiniment l'escòla de Jules Ferry uèi despassada ? A quand una decentralizacion reala de l'ensenhament dobèrta sus lo mond que nos environa e que plaça l'enfant dins son environament lingüistic natural ?

 

Jacques RESSAIRE

Ministre de l'Educacion e de la Cultura dau Govèrn Provisòri

  

REPUBLICA FEDERALA E DEMOCRATICA DEI PAÍS D'ÒC

Site oèb : http://gpo.identitat-d-oc.net 


Comunicat de premsa dau Govèrn Provisòri de la Republica Federala e Democratica dei País d'Òc

07.07.2007

Per una reala alternància en Occitània ?

 

Lo Govèrn Provisòri Occitan nòta l'arribada sus la scena politica d'un "Contra-Govèrn", menat per lo deputat socialista, Jean-Marc Ayrault...

 

Aqueste tipe d’iniciativa èra ja inaugurat per François Mitterrand en lo 1965, alòr dins l’oposicion, sota lo renhe dau General de Gaulle...

 

Aquò confirma, se n'i èra besonh, qu'avèm agut rason de proclamar a Tolosa, au printemps dau 2007, la Premièra Republica Fedarala e Democratica di País d'Òc, e de promòure la mesa en plaça dau solet e unic "Govèrn Provisòri Occitan" qu'existís en aquest jorn. Lis Occitans seràn jamai mielhs siervits que per eli-meteis per defendre si dreches e si libertats. 

 

Segon l'AFP, lo deputat Arnaud de Montebourg, au mitan d'aqueste Contra-Govèrn, sariá encargat sota lo vocable de prospectiva de la construccion, d'un laboratòri politic cap de formular de contra-propausicions per fin de bastir una alternativa e finalament l'alternància.

 

Es clar qu'aqueste contra-govèrn de la gaucha radicala e socialista a pas per objècte de tornar metre en question lo poder issut dis urnas. Li Francés, e una bòna part dis Occitans an a pena elegit democracament un President de drech, Nicolas Sarkozy, e un govèrn composita (UMP/UDF e quauquis ex-Socialistas), que dispauson d'una majoritat UMP au parlament elegit per lis electors. En consequéncia, lo Govèrn Provisòri Occitan respècta aquesta causida.

 

Lo Govèrn Provisòri Occitan, dins l'encastre de relacions constructivas, amb l'ensems di fòrças de progrès, apuèja tota demarcha permetent d'avançadas  politicas, per lo desvolopament di lengas regionalas e en favor d'una reala alternància politica en Occitània.

 

Esperam tamben qu'aqueste contra-govèrn decline li mòdes d'aplicacion d'un processús democratic permetent de menar a una reala autonomia planificada, e  que se posicione sus  lo devenir economic di País d'Òc, dins lo domeni de l’emplec e de la viticultura, que la situacion cessa pas de s’agravar dempuèi de desenats d'annadas.

 

 

Miqueu AGUILERA

President dau Govèrn Provisòri

 

REPUBLICA FEDERALA E DEMOCRATICA DEI PAÍS D'ÒC

Site oèb : http://gpo.identitat-d-oc.net


Comunicat oficial dau Govèrn Provisòri de la Republica Federala e Democratica dei País d'Òc

19.05.2007

Semenar, recoltar e decidir au país.

 

Totis aqueli qu'an manifestat son interés e sa solidaritat au GPO aproficharàn en retorn d’un sosten totau dau GPO, notantament li candidats dau Partit de la Nacion Occitana, li Regionalistas de C. Lacour, e totis aqueli que nos an portat lo testimoniatge de son ajuda e de son amistat, dempuèi Barcelona, Perpinyà, Besièrs, Sèta, Marselha, Narbona, Tolosa, Nimes, Banhòus eca.

 

Ansin, Jaume Ressaire, Coleta Fraisse-Grousset, Laurenç Revest, Natàlia Viellefon, Felipe Bonnet, Domenegue Bares, et d'autri sens dobte, qu'an causit la votz de l'autonomia e de l'independéncia, fan part d'aqueli, e son assegurats de tot mon sosten per si candidaturas ai legislativas.

 

Amb eli, una èra novèla es en camin per Occitània, ne'n son li dignes pioniers.

 

Ensems faguem viure nòstre país. Viva Occitània !

 

Amb toti li fòrças d’Occitània, a toti lis eleccions, recampem-nos per la victòria di País d'Òc.

 

Votatz e faguetz votar per Jaume Ressaire, Coleta Fraisse-Grousset, Laurenç Revest, Natàlia Viellefon, Felipe Bonnet e Domenegue Bares.

 

Cada votz comptarà per que posquessiam avançar devèrs mai d'autonomia e mai d'independéncia. Per que viugue nòstra lenga e per que li generacions futuras posquèsson semenar, recoltar e decidir au país.

 

Miqueu AGUILERA

President dau Govèrn Provisòri

 

REPUBLICA FEDERALA E DEMOCRATICA DEI PAÍS D'ÒC

Site oèb : http://gpo.identitat-d-oc.net


Alocucion oficiala dau Govèrn Provisòri per la Republica Federala e Democratica dei País d'Òc

26.04.2007

 

Marselha, lo 26 d'abriu dau 2007

 

 

Dònas e Sénhers li Ministres,

 

Dònas e Sénhers,

 

Acampats aqueste dijòus 26 d'abriu dau 2007 a Marselha, promiera vila dei País d'Òc en populacion e en reputacion, proclamam uèi l'existéncia d'un Govèrn Provisòri per una Republica Federala e Democratica dei País d'Òc. S'agís per nosautri d'un acte important per faire reconéisser ais uèlhs dau monde l'existéncia d'una nacion occitana.

 

Sariá estat pus facil de contunhar indefiniment d'esperar quauqui gèsts de reparacion istorica de la part dis Estats-Nacions que nos govèrnon. Es pus facil d'èstre governat que de se governar. Nos a caugut bravar la vergonha de se, l'esperit de sosmission que rènha dins li País d'Òc dempuèi de lòngs sègles per se lançar dins aquesta aventura e anonciar clarament que li País d'Òc pòdon e dèvon devenir autonòms dins l'espaci europèu di Pòbles e di Euroregions que se bastís.

Aqueste gèst autament simbolic sarà ressentit diversament per totis aqueli que soscon un chícol sus l'avenir dei País d'Òc. Sabèm qu'anèm rescontrar l'ostilitat de personas o d'organismes que vòlon pas ges govèrn e que vivon dis ajudas dis Estats. Anèm sobretot afrontar de fòrças politicas en plaça que se partisson lo poder a París, a Roma e a Madrid vist qu'Occitània es a chivau sus aqueli tres Estats. Sabèm que caudrà comptar que sus nosautri-meteis e sus lo pòble occitan segon la formula celèbra : « Ajude-te e lo cèu t'ajudarà ».

 

S'agís per nosautri de tornar donar la paraula au pòble provençau, a tot lo pòble d'Òc, car d'uni aurián soetat que perdessiam a jamai. S'agís de tornar donar espèr a nòste Pòble en la democracia, de li tornar donar sa cultura, sis amiras, sa tèrra, sa dignetat, de tornar donar de sens a sa vida e a-n-aquela di generacions futuras.

Occitània existís dins la memòria dis òmes, per sa lenga, per sa cultura. Resistèm e resisterèm au rodèu-masseraire dau centralisme. Un pòble existís a partir dau moment que se constituon per l'ensems de si ciutadans d'àrias de solidaritat, la lenga constitua una d'aquestis àrias de solidaritat especificas. Es per aquesta rason que negar l'existéncia dau Pòble Occitan, de sa lenga, de son istòria, e de sa cultura relèvon esquasi dau delicte de negacionisme davant la Cort Europèa de Justícia, e lo Tribunal Internacional di Pòbles. Çò meteis, aprovam pas lo qualificatiu de "comunautarisme" quand s'agís d'aparar la lenga d'Òc, la francofonia o tota autra lenga dins lo monde. Sarèm en lo meteis temps escotós, e fòrça vigilents sus aqueste ponch. 

 

Uèi, li nacions se definisson pas pus coma lo produch d'una volontat de poténcia. Existisson perqué an una cultura que se manifèsta per una lenga indigena especifica. Çò meteis que i a una Espanha perqué i a una lenga espanhòla, una nacion italiana perqué i a una lenga italiana, una nacion francesa perqué i a una lenga francesa, i a una nacion occitana perqué i a una lenga occitana totjorn viva mesme s'es amenaçada. Certani nacions an son Estat, d'autri non. Occitània, ela, es la mai granda nacion sens Estat d'Euròpa. Compren lo tèrç sud de l'Estat francés, 12 valadas aupencas dau Piemont en Itàlia, sens oblidar lo Val d'Aran en Espanha. Aqueste territòri situat entre lis Aups dau Sud e l'Ocean Atlantic, compren près de 14 milions d'estatjants. Dins l'Estat francés, es subdivisit en sièis regions programas Provença-Aups-Còsta d'Azur, Lengadòc-Rosselhon, Miègjorn-Pireneus, Aquitània, Lemosin, Auvèrnha e una region de crear amb Droma-Ardecha.
 

Davant dis Estats jacobins qu'exerçon sus Occitània una expleitacion economica sens grand retorn, e una temptativa de mai en mai insuportabla de genocidi cultural, apelam la populacion de Provença a reconéisser e a sostenir aqueste govèrn provisòri.
 

N'apelam ai caps d'entrepresas estequits per la pression fiscala que li fan subir lis Estats centraus.

 

N'apelam ai pichons proprietaris, comerçants, agricultors, artisans e professions liberalas menaçadas per li grands gropes financiers. Aqueste govèrn sarà a si costats per li protegir e lis encoratjar dins si produccions e son trabalh.


N'apelam a toti li salariats menaçats per la cauma e li delocalizacions.

 

N'apelam ai foncionaris territoriaus que vòlon eli tanben viure au país. Veiràn dins un poder occitan federal un camp d'accions e de promocions novèlas.
 

Aqueli fòrças constituon una majoritat sociologica que pòt e dèu se prononciar per nòste govèrn.

 

I a una minoritat intellectuala que pòt portar un sosten eficaç, son totis aqueli e que son ligats a la lenga dei País d'Òc e qu'an consciéncia que solet un poder d'Estat pòt tornar donar sa dignetat a sa lenga, a son istòria e a sa cultura en generau. Son una pichona minoritat, mas en tant qu'intellectuaus, son influéncia pòt èsser importanta e decisiva. 

 

Aqueste govèrn sarà bessai ressentit per li jacobins de l'Estat francés en particulier, coma un afar dis enemics de França. Fa pas tant longtemps qu'aquò, França èra la segonda poténcia coloniala dau mond après Englatèrra. Toti li pòbles qu'an quauque marrit sovenir d'aqueste periòd coloniau veiràn probablament amb simpatia nòste combat occitan per la libertat.
 

Plus pròche de nosauti, lis Estats europèus veiràn dins l'emancipacion d'Occitània pronada per aqueste govèrn, un pas decisiu vèrs la fin d'un complèxe de superioritat e d'un imperialisme francés responsable de tant de guèrras inutilas en Euròpa. La reconeisséncia di nacions en Euròpa de l'èst basadas sus la concepcion lenguïstica de la nacion li rend davant tot favorables a-n-una Occitània liura e a-n-una Euròpa plus justa e plus egalitària entre li nacions que la compauson.
 

A nòsti pòrtas, en Euròpa de l'oèst, bascs, còrses e catalans pòdon pas vèire dins aqueste govèrn provisòri Occitan qu'un encoratjament dins son combat nacional. Çò meteis per lis autri minoritats etnicas de l'Estat francés (alsacians, flamands o bretons). Çò meteis per li pòbles d'oltra-mar.
 

França auriá jamai deugut acabar d'èsser una nacion coma lis autri desbarrassada de sis auripèus imperialistas.

 

Se ne'n cresèm la formula segon la quala « un pòble que n'opressa un autre es pas un pòble liure », se pòt pensar que li francés propriament dichs, aqueli dau nòrd, pòdon tanben se revòutar contra una bureucracia parisiana. Podrián un jorn venent trobar interés a la limitar en faguent de França dau Nòrd un país federau.

 

Aqueste govèrn provisòri a un potenciau de sosten non neglegible tant en Occitània qu'en defòra. Nos apartendrà en seguida de passar dau provisòri au real.
 

Coma i arribar ?

 

Beneficiam d'un sistèma mai o mens democratic que nos forabandís tota forma de violéncia. A nosautri de l'investir. Es a cada nivèu de poder, comuna, comunautats de comunas o d'aglomeracions, despartiments, regions, Estat centrau, Parlament Europèu, qu'intervendrèm.

 

Paralelament, li competéncias d'aquesti poders en cascada evoluon. Li comunautats de comunas o d'aglomeracions d'una part e, li regions d'autra part, an de competéncias que van créisser ai despens di despartiments e de l'Estat centrau. De devolucion en devolucion, es de prevèire que nòsti grandi vilas e li Regions Programas que constituon li País d'Òc van devenir de menas de mini-Estats sus lo modèle alamand, escossés o catalan. 

 

Una part dau trabalh de nòste govèrn provisòri sarà de federar dins lo mesme temps lis autonomias urbanas e lis autonomias regionalas. Marselha e Provença, pòrta-bandiera di País d'Òc, region ont es nascut lo Felibritge, region dau prèmi Nobel de Leteratura 1904 Frederic Mistrau, an un ròtle de fèrre de lança dins la renaisséncia dei País d'Òc.

 

Ansin, pauc a pauc, en intrar dins lo juòc di realizacions, nòste govèrn podrà intrar dins li fachs, fòrt d'una reconeisséncia venent dau dintre coma d'en defòra.

 

Saludi lo coratge d'aqueli, fremas e òmes, que van m'acompanhar dins aquesta meravilhosa aventura au servici dau pòble occitan e en delà de toti li pòbles dau mond qu'aspiron a sa libertat.

 

Viva la Republica Federala e Democratica Occitana. Occitània viva !

 

Vos mercegi. 

 

Miqueu AGUILERA

President dau Govèrn Provisòri

 

REPUBLICA FEDERALA E DEMOCRATICA DEI PAÍS D'ÒC

Site oèb : http://gpo.identitat-d-oc.net


Comunicat oficial dau Govèrn Provisòri de la Republica Federala e Democratica dei País d'Òc

25.03.2007

La virada d'Occitània dau G.P.O.

 

Per fin de melhorar la comunicacion e l’audiença dau GPO, anam lançar pas solament una soleta conferença de premsa, coma previst, a Tolosa mas una sèria, una virada de conferenças de premsa dins li vilas li mai importanti d’Occitània. Lu critèris relatius a la talha dei vilas da selectionar rèston da determinar (a partir de 50 000 estatjants ? A partir de 100 000 estatjants ?).

 

Siam perfiechament conscients de la surcarga de trabalh e d’energia qu'aqueli comunicacions van generar. Es lo prètz da pagar per que capite lo noastre projècte. S'es possible, anam regropar 2 conferenças de premsa lo meme jorn. Aquesta virada si porria debanar sus mantu mes, a rason per exemple de 2 jorns de conférenças de premsa mesadiers. Lo ritme de crosiera estent da adaptar segon li disponibilitats de cadun.

 

Aquesta virada apareisse indispensabla per que lo GPO sigue vist dau mai gran nombre possible de personas. Aquesta virada si marca dins la noastra logica de govèrn de proximitat. Aquesta logica es pròpi lo contrari de la logica dau govèrn francés, que eu es un govèrn parisenc, es a dire un govèrn aluenhat.

 

Aquesta virarda es l’escadença de comunicar estrechament emb'ai jornalistas locals e regionals. Es l'escadença per lo GPO d’èstre conoissut per èstre pi reconoissut. Es l'escadença de difusir mai largament li noastri idèas e permetre de si crear de noveus contactes.

 

Es l'escadença per certans d'entra nautres, membres dau Govèrn, de si familiarizar au rescòntre dei jornalistas. Exercici necessari per ganhar en credibilitat.

 

Enfin, aquesta virada es una dei condicions sine qua non per pegar a la realitat e ai preocupacions dau pòble occitan.

 

 

REPUBLICA FEDERALA E DEMOCRATICA DEI PAÍS D'ÒC

Site oèb : http://gpo.identitat-d-oc.net